En els pròxims mesos s'estrenarà "Pizza Movies", la nova película del director Carlo Padial ("Doctor Portuondo", "Algo muy gordo", "Mi loco Erasmus"). Aquesta comèdia és protagonitzada per Berto Romero i Judit Martín, coneguda a Catalunya pels programes "Polònia" i "Està passant". Aquesta és la primera incursió de Martín al cinema, després d'una destacada trajectòria en ràdio i televisió. Recentment, l'actriu (que ja va treballar sota les ordres de Padial a "Doctor Portuondo") ha estat aclamada per la seva imitació de Tilda Swinton a la gala dels Premis Feroz 2025.

Carlo Padial ja és un nom clau dins l'univers de Filmin, ja que va ser el creador del primer Filmin Original: la sèrie "Doctor Portuondo". Amb aquesta nova película, reafirma el seu estil irreverent i intel·ligent, portant la comèdia a un nou nivell.

A partir d'un guió original de Desirée de Fez, Carlos de Diego i el mateix Padial, "Pizza Movies" es descriu com una comèdia indie que beu de la tradició nord-americana dels anys 70 i 80. Segons Padial, "Pizza Movies" és una comèdia esbojarrada i molt humana sobre la importància de perseguir els somnis i realitzar-se com a persona, fins i tot quan aquests somnis semblen absurds i impossibles. La història segueix una parella que, en plena crisi professional, decideix deixar-ho tot i muntar un nou negoci. Però no un negoci qualsevol...

La periodista, crítica de cinema i coguionista Desirée de Fez afegeix que la película neix del desig de fer una comèdia positiva, feliç i alegre. Així mateix, destaca que volien crear una película que servís de vehicle a grans actors de comèdia com Berto Romero i Judit Martín, en la línia de les meravelloses comèdies de Mel Brooks, Hal Ashby o Albert Brooks.

D'altra banda, el tercer guionista i col·laborador habitual de Padial, Carlos de Diego, considera que "Pizza Movies" es fa ressò del desencant d'una generació que ha encadenat diverses crisis econòmiques i pateix les conseqüències de la insatisfacció personal. "Pizza Movies" funciona com una al·legoria d'un present molt abrasiu on l'ésser humà i els seus somnis cada vegada importen menys, on no hi ha lloc per somiar i, per tant, no hi ha lloc per al cinema.