El terror català serà el 2024 el protagonista de l’acció de recuperació del patrimoni cinematogràfic que impulsa anualment l’Acadèmia del Cinema Català, comissariada en aquesta ocasió per Jordi Sánchez Navarro. L'investigador i programador ha seleccionat vuit títols icònics per traçar un recorregut geogràfic, històric i estilístic del gènere a Catalunya, reivindicar-ne les aproximacions personals d’autors cabdals com Pere Portabella, Miquel Iglesias, Vicente Aranda, Chicho Ibáñez Serrador, Agustí Villaronga, Bigas Luna, Bred Anderson, Jaume Balagueró o Paco Plaza, i l'especial importància de les localitzacions com a poderoses eines narratives en aquest gènere cinematogràfic.

El festival TerrorMolins, amb més de cinquanta anys d'història, acollirà aquest dissabte, 9 de novembre, la presentació de l'itinerari, la projecció de ¿Quién puede matar a un niño?, de Chicho Ibáñez Serrador, i la taula rodona Els paisatges de les nostres pors: una geografia del gènere a Catalunya, amb el director Jaume Balagueró, la crítica Desirée de Fez i el mateix comissari del programa. 

Les vuit pel·lícules seleccionades ofereixen un viatge per la història i estètica del terror català, començant amb Las crueles (1969) de Vicente Aranda, rodada entre Barcelona i Sitges. Segueix Vampir-Cuadecuc (1970) de Pere Portabella, rodada a Girona i l'Hospital de Sant Pau. La maldición de la bestia (1975) de Miquel Iglesias, simula l'Himàlaia amb escenaris catalans com el Montseny i ¿Quién puede matar a un niño? (1976) de Chicho Ibáñez Serrador utilitza la Festa Major de Sitges com a fons terrorífic.

Als anys 80, Agustí Villaronga amb Tras el cristal (1986) entre Vallvidrera i el Garraf, mentre que Bigas Luna crea una Amèrica fictícia a Angoixa (1987) amb Casa Vicens i Torre Bellesguard. Ja als 2000, El maquinista (2004) de Bred Anderson utilitza espais icònics com l'Hospital del Tòrax, i [REC] (2007) de Balagueró i Plaza tanca el recorregut amb la Casa Argelich, convertida en un espai claustrofòbic.