Steve McQueen ens convida a passejar per la ciutat d'Amsterdam, pel passat i el present
De què va?
Una obra èpica centrada en la ciutat d'Amsterdam: des de la II Guerra Mundial fins als últims anys de pandèmia.
Què has de saber?
A Steve McQueen tots li coneixem per “12 anys d'esclavitud” o “Shame” però molts no saben que va guanyar el premi Turner abans de guanyar l'Oscar. Aquesta obra combina el millor del seu treball com a videoartista i com a director. Aquesta vegada amb el guió, basat en “Atles of an Occupied City: Amsterdam 1940-1945”, de la documentalista Bianca Stigter (“Tres minuts: una exploració”) ens porta aquest trencador documental que radiografia la ciutat. Mostrant-nos imatges de l'arribada del coronavirus, de les manifestacions, de la joventut i de l'auge de la ultradreta mentre ens narra en veu en off el que va ocurrir durant l’ocupació nazi.
En paraules del seu director…
“Sempre he pensat que, com a artista, no fa falta anar-se a un país llunyà per a treballar en alguna cosa. Pot ser la porta de la teva casa, i aquesta va ser una d'aquestes coses que em van afectar personalment. La raó per la qual vaig venir a viure a Amsterdam va ser per Bianca. Tenim dos fills, és on van ser al col·legi i, de fet, el col·legi de la meva filla va ser en el seu moment un centre d'interrogatoris. On el meu fill va anar a escola hi havia una escola jueva, així que aquestes coses estaven en el meu dia a dia. Quan se't fica en els porus, comences a pensar en això. Venint de Londres, sense haver crescut en una ciutat ocupada però sent aquí ara, em sentia com si visqués amb fantasmes. Amsterdam és una ciutat del segle XVII. És gairebé com una excavació arqueològica. És història recent, dels últims 85 o 90 anys, i vaig pensar que podia ser fascinant. Són dues existències: La meva presència i una altra presència. Al principi vaig pensar que trobaria imatges de 1940 per a projectar-les sobre el present, però al costat s'estava teclejant. Era Bianca colpejant les tecles dels seus llibres, i vaig pensar: "Bé, potser el passat és text, el present és òbviament el present, i fusionant les dues coses l'aconseguiré".
Que han dit d'ella…
"Steve McQueen trenca amb la convenció documental amb una provocadora anàlisi d'Amsterdam durant la II Guerra Mundial"
Sheri Confrontin: The Hollywood Reporter
“La cambra de McQueen captura moments sovint jovials o bells que transcorren en diferents escenaris de la ciutat en l'actualitat”
Nando Salvà: El periodico
