Surge

El robatori d'uns quadres en una galeria d'art a Oslo dóna peu a una extraordinària història sobre la connexió humana i l'amistat. Una història increïble, però abans de res, real.

Tilda Swinton narra aquesta obra única de ciència-ficció en la qual la Humanitat s'ha extingit. Debut com a director del malaurat compositor islandès Jóhan Jóhansson.

Adaptació ficcionada del best-seller sobre Angela Merkel. Recrea l'època més complexa del seu mandat, quan va haver de liderar la UE durant la crisi dels refugiats del 2015.

Sis escenes. Sis anys. Sis moments que van definir la relació entre la Jenna i el Leon. Un apassionat retrat de la fi de l'amor que dirigeix l'actor Tom Cullen ("Weekend").

El drama d'una mare que, després de perdre la custòdia dels seus nens, decideix segrestar-los per a endur-se'ls de viatge a les Canàries.

El retrat de tota una generació que va començar a gravar-se amb càmeres domèstiques i va acabar fent-ho amb el mòbil. Una història d'amor i amistat innoblidable.

Sèrie que qüestiona els estereotips de gènere i la manera en què les vides de les dones estan influenciades per la societat heteropatriarcal.

La millor pel·lícula humanista de l'última dècada. Així ha definit la crítica aquesta obra mestra al voltant d'un fatal accident al pati d'una escola.

Sobri i revelador debut de Sarah Suco que ofereix una visió desoladora de com la religió col·lapsa en un país com França, que tant presumeix de la seva secularitat.

Seguint el camí obert pel nou cinema grec i concretament, per "Canino", aquest distòpic i violent al·legat feminista de ben segur faria passar una bona estona a Yorgos Lanthimos

El culte a la popularitat i el masclisme a les xarxes socials són els motors d'aquest retrat generacional gens complaent sobre bromes a Internet que van massa lluny.

Cinema social contundent que ens mostra la fragilitat de la infància en la nostra societat i la incapacitat del sistema per a solucionar els problemes que ell mateix genera.

Un conte íntim, rural i atmosfèric que destaca per les seves interpretacions (el millor paper d'Adèle Exarchopoulos després de "La vida de Adèle") i la seva honestedat emocional.

Revers melancòlic i profundament crític amb el racisme sobre l'eterna història de l'home invisible. Una pel·lícula aplaudida als festivals de Cannes i Sitges.