‘Dogs’: Terra erma

Autor: Gerard A. Cassadó

‘Dogs’: Terra erma

Guanyadora del Premi FIPRESCI de la secció Un Certain Regard a Cannes 2016, el primer llargmetratge de Bogdan Mirica arriba a Espanya de la mà de l’Atlàntida Film Fest.

De què va? 

Roman ha decidit vendre’s la masia i els terrenys que ha heretat del seu avi al bell mig del no-res, allà on el dimoni va perdre la cua. Però els esbirros del seu avantpassat, un respectat senyor del crim a la zona, no estan disposats a acceptar que algú els pugui fer fora del seu territori. Alhora, un cap de policia vell i malalt investiga com és possible que un peu mutilat hagi aparegut surant a un pantà proper al mas.

Qui hi surt?

Dragos Bucur, el protagonista de ‘Politice, adjective’ (Corneliu Porumboiu, 2009), un dels films capitals del Nou Cinema Romanès, interpreta a Roman. Actor de reconeguda trajectòria al seu país, ha treballat per Francis Ford Coppola (‘El hombre sin edad’) o Peter Weir (‘Camino a la libertad’), i fins i tot s’ha deixat veure al Hollywood més comercial (‘Ride Along’). L’acompanya una altra estrella del cinema romanès com Vlad Ivanov (‘Toni Erdmann’, ‘Els exàmens’), amb experiència a la ficció espanyola (‘Crematorio’); y el veterà Gheorge Visu.

Qui hi ha darrere?

El novell Bogdan Mirica, darrer exponent de la fornada de cineastes romanesos sorgits en la darrera dècada (Cristian Mungiu, Cristi Puiu, Corneliu Porumboiu, Radu Muntean...). Fins ara només havia dirigit un curt, ‘Bora Bora’ (2011), que es va presentar a Locarno.

Què és?

Un western contemporani, sec i àrid com ‘No es país para viejos’ (Joel i Ethan Coen, 2007) que argumentalment recorda a una altra mítica història de violència: ‘Perros de paja’ (Sam Peckinpah, 1971).

Què ofereix?

Des que algú va decidir identificar com a westerns pel·lícules on no surten indis i cowboys i no transcorren al vell Far West, han estat moltes les reflexions sobre quins elements han d’estar presents a un film perquè aquest sigui sensible de ser adscrit al gènere més genuïnament nord-americà. És evident que la notorietat d’un entorn amb una forta personalitat, com més desèrtic millor, com a símbol de l’estat moral i emocional de la història que la pel·lícula ens explica, i dels personatges que li donen vida, és imprescindible. Ja no resulta paradoxal que puguem parlar d’un western romanès, com és el cas, si abans hem tingut westerns surrealistes (o Acid Westerns) com ‘El topo’ (Alejandro Jodorowsky, 1970) o fins i tot westerns galàctics japonesos, com l’anime de culte ‘Cowboy Bebop’ (Shinishiru Watanabe, 1998). Però sobretot cal destacar la presència de personatges arquetípics que alimenten una trama en la qual es posen en joc valors com el bé i el mal, la violència en el seu estat més salvatge, la venjança i la llei, o la seva impotent absència. ‘Dogs’ és en aquest sentit modèlica. D’una banda tenim al foraster que arriba a un lloc que no és el seu. De l’altra al temible bandit que ha aconseguit inscriure el seu nom a la zona mitjançant el terror. I finalment l’home de llei, en la seva versió crepuscular, que pretén mantenir, sense recursos, el fràgil equilibri a la seva jurisdicció. 

El policia de ‘Dogs’ no és lluny del sheriff que Tommy Lee Jones va interpretar a ‘No es país para viejos’. Ambdós són conscients de la seva incapacitat per imposar la llei, pel que senzillament fan la seva feina sense massa convicció procurant que ningú prengui mal. No és d’estranyar que el primer que faci el sheriff de ‘Dogs’ sigui recomanar al Roman, el protagonista, que agafi el cotxe i se’n torni cap a casa. Aquest, però, no vol perdre una bona oportunitat de fer negoci amb les terres que acaba d’heretar, quelcom que pertorba el paradís del crim sense càstig en què Samir, un dels pinxos del seu avi, ha convertit el terreny. L’arribada d’un nou propietari amenaçaria els plans de Samir de seguir fent negocis bruts amagat en la buida immensitat d’hectàrees que ara pertanyen a Roman. La troballa d’un peu a un pantà ens anuncia fins a on poden arribar les coses si el cas es complica. I amb aquests ingredients mínims, el director Bogdan Mirica ja ho té tot per desplegar la seva història.

Allunyada del realisme social amb pinzellades satíriques molt més propi del cinema romanès que en la darrera època s’ha instaurat al circuit de festival, ‘Dogs’ és un thriller molt més proper a títols com ‘Tarde para la ira’ (Raúl Arévalo, 2016), on la sequera ofega la humanitat dels personatges i la fatalitat sembla anunciada des del començament. En realitat, però, la pel·lícula no és tan lluny de les històries de l’edat d’or ambientades en el règim de Ceaucescu: en tots els casos, conceptes com llei i moral estosseguen sang i respiren amb dificultats. Així es construeix, doncs, una pel·lícula de l’Oest a l’Est, un western genuïnament romanès.

Publica un comentari

Sense comentaris