"‘El Mar" Una reflexió sobre la vida

Autor: Carlota Majó

"‘El Mar" Una reflexió sobre la vida

John Banville, consagrat com un dels millors escriptors contemporanis de la llengua anglesa, torna al cinema adaptant una de les seves guardonades novel·les, EL MAR, guanyadora del Premi Man Booker 2005 i de l’Irish Book 2006. La pel·lícula està dirigida pel novell britànic Stephen Brown.

De què va? 

Max Morden és un historiador d’art que, després de la mort de la seva dona, decideix retirar-se a un poble costaner on estiuejava amb els seus pares per intentar fugir del dolor per la pèrdua. En Max trobarà refugi en un petit record del passat: l’estiu que va conèixer als Grace (els pares Carlo i Connie, els bessons Chloe i Myles, i l’assistenta Rose) amb els que va establir una estreta relació i on va tenir per primer cop una iniciació a la vida i als seus plaers, al descobriment de l’amistat i l’amor; però també, del dolor i la mort. 

Qui hi ha al darrere? 

La pel·lícula està dirigia pel novell Stephen Brown que fins ara només havia dirigit un parell de curtmetratges, però es llença a la gran pantalla amb la novel·la de John Banville, considerat un dels escriptors vius en llengua anglesa més importants. Banville, ha rebut premis per la publicació de diferents novel·les com el Premi Booker 2005 i l’Irish Book 2006 per EL MAR. El 2014 també va ser guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de les Lletres. A EL MAR, Banville ha estat l'encarregat d'adaptar la seva pròpia novel·la. No és el primer cop que exerceix de guionista per al cinema, doncs també ha escrit altres pel·lícules com ALBERT NOBBS (Rodrigo García, 2011), nominada als Oscar i als Globus d'Or l’any 2011. 

Qui hi surt? 

Ciarán Hinds és l’encarregat de donar vida a Max Morden, paper pel qual ha estat nominat al premi al Millor Actor per l’Irish Film Academy. També és conegut per varies pel·lícules com CAMINO A LA PERDICIÓN, de Sam Mendes; MUNICH, d'Steven Spielberg; o inclús tota la saga de HARRY POTER on va interpretar el paper del professor Severus Snape. Hinds, acostumat normalment a rols més secundaris, fa una representació del personatge extraordinària que ajuda a l’espectador a emfatitzar amb el dolor i l’intent per lidiar amb ell. També tenim una meravellosa interpretació de Charlotte Rampling, que interpreta el paper de la senyoreta Rose Vavasour. 

Què és? 

45 ANYS (Andrew Haigh, 2015) + UN HIVERN A LA PLATJA (Josh Boone, 2013).

Què ofereix? 

En el guió d'EL MAR Stephen Brown juga amb la temporalitat d’una manera molt fluida, però alhora arbitraria, que ens ajuda a entendre el passat, el present i el futur de Max Morden. El director aposta per un cinema trencador però molt ben dirigit que fa que en cap moment l’espectador perdi el fil conductor de la història. Banville, amb la seva narració, intenta enganyar a l’espectador fent que centri la seva atenció en la fascinació que el jove Max Morden sent per la mare de la jove Chloe Grace, per no donar peu a un desenllaç clar abans d’acabar la pel·lícula, desenllaç que, més tard, començarà a cobrar sentit propi gràcies als flashbacks constants que expliquen els fantasmes del seu passat i que, en el present, encara el segueixen turmentant. Aquesta decisió narrativa de l’escriptor fa que, inclús, arribem a pensar que la temàtica que tracta la història és totalment diferent de la que acaba sent, ja que per un moment pensem que el noi s’inicia, des d’una edat molt primerenca, als plaers més íntims de l’ésser humà. La pel·lícula, igual que la novel·la, desenvolupa un tema que, inevitablement, en porta a molts d’altres, tots ells relacionats. Banville intenta explicar com l’ésser humà s’ha d’anar modificant i adaptant constantment als actes atroços de la vida, com superar la mort i, per conseqüència, la soledat que deixen aquells que se’n van. Després de la mort de la seva estimada dona, Max Morden s’adona que no només aquesta mort el persegueix, sinó que en el moment en el qual estava descobrint el sentit més plaent de la vida, no va poder superar una altra mort que marcarà el llarg camí que encara té pel davant. EL MAR, com la vida, està sempre en constant canvi, però sempre amaga restes del passat en la seva fondària, disposades a sortir a la superfície en qualsevol moment.



Publica un comentari

Sense opinions