"El Ramon de les Olives": La cara B dels Manel

Autor: Gerard A. Cassadó

"El Ramon de les Olives": La cara B dels Manel

FilminCAT estrena aquesta breu però contundent websèrie que parodia l’auge de l’indie-folk català i que es pot veure com el revers local de les peripècies musicals del David Brent de "The Office".

De què va 

El Ricard, el Joan i el Pol tenen el mateix somni que tants i tants joves de la seva edat han tingut alguna vegada: ser estrelles de la música. Però el camí a la fama és complicat. Més quan no vas sobrat de talent i, a més, prens sempre les pitjors decisions. 

Qui hi ha al darrere

Els guionistes Carmen Marfà i Yago Alonso, amb àmplia experiència en el món de la televisió, on han treballat junts, per exemple, al concurs de cuina de TV3 "Joc de Cartes". A més, van escriure el guió de la gala dels Gaudí del 2016, presentada per Rossy de Palma i una de les cerimònies més comentades i controvertides dels darrers anys. Ambdós debuten com a directors amb "El Ramon de les Olives". 

Qui hi apareix

Els populars actors catalans Biel Duran, Roger Batalla i Pau Vinyals, interpreten als tres protagonistes de la sèrie. Al primer el coneixem des de ben petit, quan va debutar sent un nen a les ordres de Bigas Luna a "La teta y la luna". L’hem vist després a pel·lícules com "La buena voz" o "Castillos de cartón", i a sèries com "La sagrada família" o "Cites". Batalla és actor de teatre i televisió. Ha brillat sobre les taules en funcions com les de «No hi ha bosc a Sarajevo» o «La comferència Wannsee», però molts el coneixereu pel seu pas per «El Gran Dictat», d’on es va endur el pot més gran mai entregat pel programa. Vinyals, per la seva banda, és en Gabi a la tercera temporada de "Merlí", i també va sortir a "El crac". 

Però un dels grans alicients de "El Ramon de les Olives" és l’aparició d’estrelles convidades que es deixen veure en cada un dels episodis, entre les que trobem actrius com Aída Folch o Nausicaa Bonnín, o el cantant Joan Dausà. 

Què és 

"Les coses grans" (Roger Coma, 2013) + "David Brent: Life on road" (Ricky Gervais, 2016). 

Què ofereix

"El Ramon de les Olives" recupera els tòpics de les clàssiques ficcions d’auge i caiguda d’un fenomen artístic, una banda de música, en aquest cas. Tot i que aquí l'auge mai acaba d’arribar. De fet, que la banda que formen el Ricard, el Joan i el Pol adopti el nom d’un dels personatges més grisos de la cèlebre telenovel·la catalana "El cor de la ciutat" no és casual. El personatge encarnat per l’actor Ruben Ametllé era realment desgraciat: perdia el cap per l’amor de la Mari, però acabava conformant-se amb la Remei, i condemnat a sobreviure dins la parada de les olives del mercat de Sant Andreu. Als tres músics les coses no els aniran massa millor.

"Ai, Remei", es diu precisament el primer i últim videoclip d’aquest trio calavera, un homenatge a la Remei de la sèrie, però també al "Ai, Dolors", dels Manel.Però El Ramon de les Olives (el grup) no s’assembla en res als Manel. O almenys això és el que els tres protagonistes intenten defensar des del començament (tot i que la relació és obvia), com cercant en la genuïnitat la justificació a un projecte musical condemnat al fracàs. Tots tres cercaran en la industria discogràfica, a Youtube, a la ràdio o a la televisió, l’empenta decisiva per donar-se a conèixer, tot i que pel camí oblidin que per treure un disc no hi ha prou amb tenir quatre cançons més aviat mediocres. 

Es podria pensar que amb 36 minuts escassos (la durada total d’aquesta primera temporada) no hi ha prou per construir un arc narratiu solvent ni personatges tridimensionals, però Marfà i Alonso aconsegueixen dotar de carisma i personalitat els tres protagonistes. El Ricard és el líder, l’entusiasta, una mica la versió catalana de David Brent, el personatge de Ricky Gervais a "The Office" que, com ell, també confiava massa en les seves possibilitats al món de la música. El Pol és el típic amic que es deixa portar per on tira el corrent, però les dones sembla que li tiren més que la música. El Joan és potser el més enigmàtic dels tres: creu en el grup, però tampoc sembla que li vagi la vida en ell. 

"El Ramon de les olives" explota les possibilitats del format breu esdevenint un divertimento lleuger i entranyable que fa broma, sense acarnissar-se, amb aquesta modernitat barcelonina de fireta que amaga amb ínfules la seva veritable mediocritat. Amb un esperit similar al de "Paquita Salas", sorprèn amb els seus cameos i amb els seus gags interns que, probablement, només puguem entendre els catalans. És un bon aperitiu per a un menú que tard o d’hora haurà d’expandir-se. Els ingredients així ho mereixen.


Publica un comentari

Sense opinions