'En Acabar': Somni d’una nit d’estiu
Estrena mundial en exclusiva a l'Atlàntida Film Fest, 'En Acabar' és l'òpera prima dels joves talents balears Guillem Miró i Thor Echevarria, que utilitzen l’última nit de l’estiu com a comiat d’un grup d’amics que s’han d’enfrontar a la vida adulta.
De què va?
En Gori es un jove constantment insatisfet, idealista i amb cert esperit de Peter Pan que ha pres la decisió d’anar-se’n a viure a Sudamèrica. Sense un bitllet ni un pla concret, ha decidit acomiadar-se dels seus millors amics i la seva ex organitzant una última nit de festa que es convertirà en un inesperat road trip per les revetlles dels pobles del voltant.

Qui hi ha darrera?
Guillem Miró i Thor Echevarria, dos joves promeses del cinema balear que debuten amb aquesta aventura estiuenca de gust agredolç.
Qui surt?
Marc Joy, Montse Amer, Guiem Juaneda i Lluís Marqués, joves promeses del cinema mallorquí que aconsegueixen transmetre amb naturalitat la química d’aquesta colla d’amics de tota la vida que ja s’ho té tot dit.
Què és?
Una òpera prima que beu de diverses fonts: des de 'Primos' (Daniel Sánchez Arévalo, 2011), a 'Barcelona nit d’estiu' (Dani de la Orden, 2013), passant per pel·lícules de culte com 'American Graffiti' (George Lucas, 1973) o 'Adventureland' (Greg Mottola, 2009).

Què ofereix?
Un retrat més de la generació batejada amb el tan explotat terme «millenial», que no és més que un reflex del fracàs de la societat capitalista més afanyosa.
Una crisi que ha deixat conseqüències en tota una generació de joves frustrats per haver nascut amb la promesa d’un futur que no els hi arribarà. Una generació que ha crescut amb tots els privilegis i que ha de començar a assumir que d’ara endavant la vida serà d’una altra manera.
És per això que a la pel·lícula es desenvolupa certa síndrome peterpanesca, cert rebuig a la maduresa i a la vida adulta. El Gori, el nostre protagonista, és un jove constantment insatisfet que no sap valorar el que l’envolta i mira només per ell. Sempre té una excusa nova per allunyar-se del poble on va créixer. Ara és una noia que va conèixer una nit, i de la que només en sap el nom: Iruri.

L’Iruri funciona com a detonant d’una nit catàrtica per a un grup d’amics que han d’acomiadar-se. El final de l’estiu simbolitza també l’adéu a les despreocupacions de la joventut i el començament d’un nou curs vital anomenat maduresa.
La constant persecució de la noia inabastable i a la que gairebé no coneix funciona com a metàfora dels somnis que el Gori té al cap i que estan tan difusos com la història d’amor amb aquesta noia. Insisteix a fugir del conegut, del poble, dels seus amics, i rebutja tot el que sigui assentar-se i madurar. És per això que s’aferra a la idea de marxar, perquè creu que així podrà començar de nou en un trajecte d’autoconeixement.
Al final, aquesta ‘Palma, nit d’estiu’ funciona com una preciosa oda a l’amistat amb moralitat final: Valora els teus amics. Ells són els que estaran sempre al teu costat d’un mode commovedorament desinteressat, sense comptar les vegades que l’hagis cagat.