‘Ilegitim’: El pecat original

Autor: Gerard A. Cassadó

‘Ilegitim’: El pecat original

Adrian Sitaru es consagra a l’Atlàntida Film Fest amb dos excel·lents llargmetratges, sempre col·locant l’espectador en situacions moralment incòmodes. Si a THE FIXER posa el dit a la llaga del sensacionalisme periodístic, a ‘Ilegitim’ tracta l’avortament des d’una perspectiva terriblement complexa.

De què va?
Durant un dinar familiar, en Víctor s’enfronta durament als seus fills, que acaben de descobrir que, durant el règim de Ceaucescu, va ser informador del govern denunciant aquelles dones que pretenien avortar. La relació familiar sembla totalment destruïda quan a més, poc després, els seus fills bessons, el Romeo i la Sasha, que mantenen una relació incestuosa, descobreixen que ella s’ha quedat embarassada.

Qui hi ha al darrere?
Adrian Sitaru, la gran revelació de l’Atlàntida Film Fest 2017 gràcies a dos llargmetratges excel·lents (ILEGITIM i THE FIXER), i un excel·lent exponent d’aquesta generació de cineastes romanesos que va eclosionar ja fa més d’una dècada amb la Palma d’Or guanyada per Cristian Mungiu al Festival de Cannes del 2007 amb 4 MESES, TRES SEMANAS, DOS DIAS, i en la que destaquen també Cristi Puiu o Corneliu Porumboiu, entre d’altres.

Qui hi surt?
Sens dubte el públic de Filmin i FilminCAT reconeixerà l’actor Adrian Titieni (Víctor), un rostre més que present en els darrers anys del cinema romanès, que ha treballat amb Puiu (LA MUERTE DEL SEÑOR LAZARESCU), Cãlin Peter Netzer (MARE I FILL) o Mungiu (ELS EXÀMENS). A Alina Grigore (Sasha) la vam veure a AURORA, UN ASESINO MUY COMÚN, de Puiu.

Què és?
Un MARGUERITE & JULIEN (Valerie Donzelli, 2015) contemporani, molt menys líric i més proper al cinema romanès de famílies en conflicte, representat per títols com MARE I FILL (C.P. Netzer, 2013) o SIERANEVADA (Cristi Puiu, 2016).

Què ofereix?
Tal i com demostra a la perfecció l’excepcional SIERANEVADA (que s’estrena als cinemes del nostre país el proper divendres 21 de juliol), els romanesos són els grans mestres de la contemporaneïtat a l’hora de filmar una discussió familiar. Un dinar a Bucarest és la promesa d’un ferotge rosari de l’Aurora, quelcom que es torna a complir a ILEGITIM, amb una primera seqüència inicial que talla la respiració col·locant sobre la taula un tema tan espinós com el de l’avortament. De fet, ILEGITIM parla precisament de l’avortament, però el seu discurs és enormement incòmode, doncs col·loca l’espectador davant d'un doble conflicte moral de difícil resolució: el dret a la vida d’un no-nat i l’incest. 
A diferència del que ocorre a THE FIXER, on el posicionament de Sitaru és molt més evident, aquí les seves conviccions (i amb elles les de l’espectador) tremolen com la seva càmera nerviosa, un membre més de la família enmig d’una Guerra Freda domèstica. ILEGITIM humanitza els tabús, els exemplifica a través dels seus personatges, i els torna complexos, inabastables. Es legítim l’amor entre dues persones, quan aquestes dues persones són germanes i, a més, bessones? És l’incest, com afirmava Freud, un instint humà innat, tan sols negat per la cultura? Eren Adam i Eva, els pares de la Humanitat segons la fe occidental, germans bessons i fou l’incest el seu veritable pecat original (quelcom molt més terrenal que l’afer de la poma i la serp)? 

Sitaru es consagra com un excel·lent creador d’escenes memorables sostingudes per uns personatges molt ben perfilats i uns actors deliciosament dirigits (aquí n'obté d'ells l'espontaneïtat d'una interpretació gairebé improvisada). Però a ILEGITIM brilla també com a creador d’imatges. El darrer pla, a més de tancar amb la inesperada circularitat del relat, és d’una mala baba que fa mal. Però ja ho deia aquella cançó: «No hay nada mejor que la família unida...».
 


Publica un comentari

Sense comentaris