'Júlia Ist': Viatge d’anada i tornada cap a tu mateix

Autor: Bea Parra

'Júlia Ist': Viatge d’anada i tornada cap a tu mateix

Projecte de final de carrera d'Elena Martín, coneguda per haver format part del repartiment de ‘Les amigues de l'Àgata’. Com si fos una estrella del rock ara emprèn la seva carrera en solitari i ens presenta la seva particular visió del que suposa anar-se’n a viure fora per primera vegada quan ets una jove millenial privilegiada que mai ha hagut de fer front a cap adversitat. Tots els seus dubtes i frustracions es reflecteixen en aquesta prometedora òpera prima que va estar present al D’A i al Festival de Màlaga, on va guanyar el premi Movistar+ a la millor Pel·lícula de la secció Zonazine.

De què va?

Aquesta és la història de la Júlia. Del seu Erasmus. D’allò que va deixar enrere. D’allò que esperava trobar i de tot allò amb que es va topar pel camí.
Berlín és una ciutat freda i la Júlia també ho és, encara que no en sigui conscient. El seu Erasmus serà la primera experiència vital que li farà veure que la vida no és mai com nosaltres esperem, ni els Erasmus són tot festes i sexe com ens fan creure; i que les nostres decisions tenen conseqüències.

Qui surt?

L’Àgata de ‘Les amigues de l’Àgata’ deixa les amigues per emprendre una aventura tota sola. Ara, l’Elena Martín és la Júlia i se’n va d’Erasmus a Berlín.

Qui hi ha darrere?

Elena Martín, la nostra aspirant a Lena Dunham, que dirigeix, escriu i protagonitza la història de la seva vida, explicant-nos l'experiència que va viure d’Erasmus i com va créixer com a persona, descobrint coses del món i de si mateixa que no li agradaven. 

Què es?
El revers realista d’UNA CASA DE BOJOS o PERDIENDO EL NORTE, més a prop de Linklater o la mateixa Lena Dunham que del cinema de festes universitàries nord-americà.

Què ofereix?

El retrat melancòlic d’una generació de joves que han crescut tenint-ho tot, però que han descobert a la força que el seu futur no serà tan pròsper com el seu passat. Júlia ho descobreix quan es troba tota sola per primera vegada a una ciutat inhòspita que havia somniat com màgica i a la que va decidir anar-se’n en un impuls per fugir d’una vida, i d’un nòvio, que la tenien avorrida.

Elena Martín defensa la seva Júlia malgrat que recalca que no s’assembla a ella. El personatge pot resultar antipàtic per a alguns, i les seves decisions egoistes poden ser rebudes amb rebuig per part del públic. Però aquelles persones que hem experimentat el que significa marxar a viure sol per primera vegada i veure’s alienat en una ciutat on no coneixes a ningú, empatitzaran amb la Júlia i inclús experimentaran  certa complicitat amb ella.

Sona a tòpic dir que la vida fora del teu país és més intensa, i que les sensacions es magnifiquen com a la casa de ‘Gran Hermano’, però és cert. Ens convertim en una versió de nosaltres mateixos que no arribem a entendre. Aquí radica la gran virtut de ‘Júlia Ist’, que sap transmetre aquesta intensitat emocional que s’assoleix en la més absoluta solitud.

La Júlia juga a viure, a experimentar un amor màgic que només és real en la seva imaginació, i oblida aquell noi de tota la vida i aquella vida que li semblava avorrida. La vida serà l’encarregada de posar les coses al seu lloc i tornar-les a desordenar. Perquè la vida és així, i mai aprendrem del tot a viure-la.

Publica un comentari

Sense comentaris