'Julie i la fàbrica de sabates': un musical sense estrelles

Autor: Sergi Aragón

Imagina't un "La La Land" on la Mia treballa en una fàbrica de sabates i el Sebastian és camioner, canvia Los Àngeles per un petit poble de França i revisa els musicals de Jacques Demy. El resultat és "Julie i la fàbrica de sabates", un musical francès amb cançons, balls, amor i un toc de denúncia laboral i social. 

De què va?

La Julie acaba de ser acomiadada i s'enfronta a un futur poc favorable: ningú contracta a ningú. Quan gairebé ha perdut l'esperança, troba un lloc a prova a la prestigiosa fàbrica de sabates de dona Jacques Couture, una institució a França. La vida somriu a la Julie ... per poc temps. Quan acaba de començar, l'amo de la fàbrica amenaça amb tancar-la per traslladar el seu taller a la Xina. Les empleades decideixen presentar batalla, convocant mobilitzacions i vagues, però la Julie tem que la despatxin. Què fer? Trair a les seves companyes o arriscar-se a perdre la feina? Potser la solució arribi cantant.



Qui hi ha al darrere?

“Julie i la fàbrica de sabates” és l’òpera prima dels directors francesos Paul Calori i Kostia Testut, tàndem que ja havia dirigit tres curts multipremiats: “L’inconnu”, “Le jour où le soleil s’est éteint” i “Le silence de les machines”.

Qui hi surt?

La protagonitza Pauline Etienne, a qui potser ja coneixes de “La religiosa”, “Romance en Tokio” o la meravellosa “Eden: Lost in Music”, i l’acompanyen el jove Olivier Chantreau i un repartiment sòlid de secundaris (secundàries, principalment).


Què és?

Una peculiar i deliciosa revisió feminista del musical a l'estil Jacques Demy. Un "La la land" europeu i vintage amb un toc de denúncia laboral i social.

Què ofereix?

Les comparacions de “Julie i la fàbrica de sabates” amb “La La Land” són fàcils però també són arriscades tenint en compte que les diferències entre ambdues no són poques. De fet, és en aquestes diferències que “Julie i la fàbrica de sabates” estableix amb els musicals contemporanis el que la fa especial.

El film no transcorre en l’assolellat Los Angeles, sinó en un poble petit de França, i els seus personatges no desitgen l’èxit ni una carrera estelar en el món del cinema o la música De fet, la protagonista diu en diverses ocasions que l’única cosa que vol és treballar, no estar a l’atur. Aquestes diferències de base fan que els moments musicals de la pel·lícula ens sorprenguin, sovint adaptant-se a la part argumental que més té a veure amb el moviment obrer i la lluita pels drets de les treballadores d’una fàbrica de sabates - una idea impensable en el musical de Hollywood. 

Els gags són comptats i no ens trobarem grans coreografies amb extres, ni vestuaris molt colorits, perquè la gràcia de “Julie i la fàbrica de sabates” la trobem en totes les petites coses: la timidesa de la protagonista, que dubta entre unir-se a la vaga o treballar per por a no passar el període de prova, l’impuls col·lectiu d’un grup de dones disposades a fer-se escoltar i la història d’amor que neix entre la Julie i  eñSamy, discreta, com la pel·lícula, però digna d’un gran i deliciós musical.

Publica un comentari

unnamed

Sense comentaris