El cinema català no deixa de donar alegries i una vegada més amb un nom femení al capdavant: Elena Trapé. La directora i guionista estrenava el passat 2 de juny el seu últim llargmetratge als cinemes: “Els encantats”, la que assenyalen com la seva obra més madura i especial, que no hi ha cap dubte que serà un dels títols de l’any. 

Laia Costa encapçala gran part dels bons comentaris, que torna a esta magistral en un paper de mare després de “Cinco Lobitos”, on es va portar el Goya a Millor Actriu. En Cinemagavia eleven aquesta nova actuació com una evidència més de la seva consagració com a actriu. Durant les gairebé dues hores de la pel·lícula, la càmera persegueix tota l’estona al seu personatge, la Irene, que passa per una crisi maternal causada per la separació. És entre els silencis, mirades i petites converses amb la gent del voltant que Laia Costa desprèn a l’espectador tota una sèrie de sentiments i angoixes que des de No es cine todo lo que reluce així ho indiquen: “Todos los instantes en que Laia Costa aparece en cuadro son oro puro”. Des de Fotogramas també elogien a Ainara Elejalde com una de les grans sorpreses com a actriu secundaria. 

“Els encantats” és una història sobre una separació, però  el que la diferencia és el plantejament. No s’enfoca des de la ruptura de la parella, sinó des de la conseqüència que provoca a la maternitat, posant a la Irene en una situació que mai s’havia plantejat i havent d’estar allunyada de la seva filla durant un temps. A la crítica d’Espinof ho descriuen així: “'Els encantats' no es perfecta ni intenta serlo, pero es una radiografía maravillosa de un personaje apático que finge bienestar continuo y a la que el atosigamiento de su vida le hace tener un solo estado vital: el de la hartura más absoluta.”

Fent la vista enrere, es pot veure l’evolució d’Elena Trapé al llarg de les seves pel·lícules, ja que a “Blog” tracta l’adolescència d’una manera molt realista i crua, més endavant amb “Las distancias” retrata el pessimisme d’un grup a la trentena, i és amb Miguel Ibáñez Monroy, coguionista de “Els encantats”, que fa un salt de maduresa amb una crisi de maternitat. “Trapé vuelve a ser una maestra a la hora de retratar la desafección de una generación demasiado curtida en la adversidad”, redacten des de’eCartelera, i a El País ho confirmen amb aquesta clara sentencia a favor del treball de la directora: “Trapé confirma su solidez femenina con un paso más en Els encantats, la historia de una joven madre española de hoy en día.”

Les bones dades el primer cap de setmana a les sales són una mostra de com no només ha triomfat a la crítica. El seu enfocament únic és un exemple de l’excel·lent any que estan tenint les dones cineastes catalanes, que estan deixant empremta a la indústria amb històries poderoses. 

Mentrestant que “Els encantats” continua en taquilla, des del catàleg de Filmin es pot veure algunes de les seves obres anteriors com: “Blog”, “La ruïna” i “Palabras, mapas, secretos y otras cosas”.