Mor Ventura Pons, el director més prolífic del cinema català
El director, guionista i productor Ventura Pons (1945-2024), el cineasta més prolífic en llengua catalana i tota una institució del cinema català, va morir ahir dilluns 8 de gener de 2024 a Barcelona als 78 anys.
Ventura Pons deixa un llegat de 33 pel·lícules que va estar acompanyat també per obres de teatre i l’obertura de diversos cinemes. Va prendre contacte amb el cinema als anys 60, al Londres dels Angry Young Men. Després d’una dècada dedicada al teatre, com a director, es va llençar al cinema amb Ocaña, retrat intermitent (1977). El 1985 va crear la productora Els Films de la Rambla, on han vist la llum èxits com La rossa del bar (1986), Què t'hi jugues, Mari Pili? (1990) o Aquesta nit o mai (1992). Des de l’estrena d’El perquè de tot plegat (1994), amb guió basat en el llibre homònim de Quim Monzó, Pons ha adaptat textos de Josep Maria Benet i Jornet (Actrius, 1996, i Amic/Amat, 1998); de Sergi Belbel (Carícies, 1997, Morir (o no), 1999, i Forasters, 2008); de Lluís-Anton Baulenas (Anita no perd el tren, 2000, Amor idiota, 2004, i A la deriva, 2009), entre d’altres. Amb la seva pel·lícula Ignasi M (2013), Ventura Pons torna al documental. En aquest gènere la segueixen el documental sobre Colita Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona) del 2015 o el retrat de Barcelona Universal i faraona (2018), i ficcions com Sabates grosses (2017), Miss Dalí o la darrera, Be happy! (2019).
Amb més d’una trentena de pel·lícules al seu currículum i amb presència constant als millors festivals internacionals, va ser vicepresident de l’Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de España. També va rebre, entre d’altres, la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes, la Creu de Sant Jordi del Govern català, el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya, un Premi Ondas, el Premi Sant Jordi de la crítica de Barcelona, el Premio Ciudad de Huesca, el Zinegoak, el Zlatni Pecât (Segell d’Or) a Belgrad (Sèrbia), el premi Respecte a Piestany (Eslovàquia), el Gloria Award a Chicago (Estats Units) i el Premi Andalesgai d’Honor 2014, a Sevilla.
Descansa en pau, Ventura.
