'On the Road': Don't Delete The Kisses

Autor: Sergi Aragón

Un concert. Unes hores de bus. Un altre concert. Una sessió de DJ's. Un matí lliure. Una entrevista a la ràdio. Un altre concert. I així, a poc a poc, "On The Road" mostra el dia a dia d'un grup de musica i tot el seu equip. Un retrat íntim, tendre i, finalment, romàntic.

De què va?

Les càmeres formen part de la gira d’un dels grups de rock alternatiu britànic revelació dels últims anys, Wolf Alice, acompanyant-los en concerts, desplaçaments de ciutat en ciutat i temps morts. Entre concert i concert, es va gestant una apassionant història d’amor.

Qui hi ha al darrere?

Michael Winterbottom, un dels directors britànics més prolífics i personals de les últimes dècades. Entre els seus títols més coneguts podem trobar “24 Hours Party People”, “Génova”, “Wonderland” o “Butterfly Kiss”.



Qui hi surt?

El grup, Wolf Alice, format per: Ellie Rowsell (guitarra, veu), Joff Oddie (guitarra), Joel Amey (bateria) y Theo Ellis (baix). Però també dos actors que es faran el seu lloc entre l’equip que els acompanya: Leah Harvey i James McArdle.

Què és?

Una road movie + “24 Hour Party People” (Winterbottom, 2002) + Weekend” (Haigh, 2011)

Què ofereix?

No és casualitat que Michael Winterbottom - director britànic, amb un cinema sovint als límits entre ficció i documental, que ja als 2000 havia captat d’una manera única i estimulant l’escena musical de Manchester a “24 hours party people” - decidís afegir-se a la gira d’un dels grups de rock alternatiu revelació dels últims anys, començant un projecte que acabaria amb aquesta peça de documental parcialment ficcionat sobre el dia a dia d’un grup de música i el món dels espectacles musicals en continua itinerància.

Una de les millors cançons del segon disc del grup britànic es titula “Don’t Delete The Kisses” i és una expansiva cançó sobre els primers moments d’un amor, quan encara ni et planteges un hipotètic final. El títol ho deixa clar, en un amor com aquest no s’esborren les mostres d’afecte. A “On The Road”, aviat l’amor també prendrà el protagonisme, l’afecte tampoc triga en arribar i neix senzill i natural, entre dos membres de l’equip que acompanyen els músics. Winterbottom es meravella amb ell com amb els directes del grup. Ell tampoc esborra res.

Publica un comentari

unnamed

Sense comentaris