‘The Churchmen’: Les goteres de l’Església

Autor: Gerard A. Cassadó

‘The Churchmen’: Les goteres de l’Església

Com és la vida d’aquells que, en ple segle XXI, quan l’espiritualitat tradicional viu probablement les seves hores més baixes, aposten per dedicar la seva vida al catolicisme? És la pregunta que es planteja ‘The Churchmen’, la darrera sèrie que Filmin i FilminCAT han estrenat en exclusiva a Espanya. Emesa originalment per la cadena Arte a França, el contingut de la mateixa no va ser ben digerit per l’Església francesa. Tot i l’èxit de públic i crítica (corroborat pels dos premis a la Millor Sèrie Francesa que ‘The Churchmen’ va rebre al festival Séries Mania els anys 2012 i 2014), el Bisbat francès no va dubtar en aixecar la veu contra el que considerava un mal retrat de la vida en un seminari. «És perquè estem davant d’una ficció que el guió cau en situacions tan caricaturesques?», es preguntà Bernard Podvin, portaveu dels bisbes del país veí.

No cal esperar massa per entendre per què ‘The Churchmen’ ha molestat l’Església. Ja al primer episodi observem un símbol que es repetirà al llarg de la sèrie i que metaforitza quina mena de retrat està fent sobre la institució. Les goteres al ruïnós sostre del monestir del seminari dels Caputxins de París representen l’estat de degradació d’una Església ancorada al passat, que any rere veu més buides les parròquies i que es veu perjudicada per escàndols imperdonables com els abusos sexuals a menors, o per lluites internes de poder, com la que enfronta, a la sèrie, al Pare Framenger, cap del seminari dels Caputxins, amb Monsenyor Roman, president de la Conferència Episcopal.

La trama que els enfronta conviu amb la història dels cinc joves -Yann, Emmanuel, Guillaume, Rafael y José-, que ingressen al seminari amb la intenció d’ordenar-se sacerdots. Tots ells provenen d’entorns diferents i tenen motivacions diverses. L’Emmanuel, per exemple, és un jove de raça negra que cerca en el camí de la fe un remei per a la profunda depressió que pateix des de fa temps; i el José acaba de sortir de la presó, després de complir condemna per haver assassinat un pinxo rus, temps durant el qual ha sentit la crida de Déu.

En una altra escena de l’episodi pilot, un pot de tinta vessa sobre la Biblia, i el capítol acaba amb un gran crucifix estampant-se contra el terra per culpa de les goteres. ‘The Churchmen’ serà una travessia per les misèries i contradiccions d’una Església que sembla esbocinar-se sense solució. L’arribada del Papa Francesc al Vaticà ha vingut acompanyada d’una mediàtica campanya que engrandeix els seus moviments cap a una major tolerància i modernitat. Però el cert és que l’Església manté ferides obertes difícils de tancar, com la de la pederàstia -que també serà abordada per ‘The Churchmen’- i any rere any es celebren a tota Europa menys batejos i comunions, i s’ordenen menys sacerdots. Serà, com va anunciar Nietzsche a finals del segle XIX, que «Déu ha mort»?

Publica un comentari

Sense opinions