‘The Fixer’: Traficants d’innocència
El romanès Adrian Sitaru concorre per partida doble en la present edició de l’Atlàntida Film Fest. El primer dels seus films reflexiona sobre la fina frontera que separa el periodisme d’investigació del sensacionalisme.
De què va?
En Radu és un fixer, un periodista romanès que ajuda els corresponsals estrangers en la producció de reportatges al seu país. El seu nou encàrrec, en col·laboració amb uns periodistes francesos, és cobrir la deportació de dues nenes romaneses des de París, després de ser alliberades d’una xarxa de prostitució de menors. En el seu viatge per la Romania profunda fins al poble de l’Anca, una de les víctimes, en Radu coneixerà la cara menys amable del periodisme d’investigació.
Qui hi surt?
La pel·lícula està protagonitzada pel romanès Tudor Istodor, seleccionat com un dels 10 talents emergents del cinema europeu a tenir en compte en la darrera edició de Shooting Stars. L’acompanyen els francesos Mehdi Nebbou i Nicolas Wanczycki, mentre que la debutant Diana Spatarescu interpreta a la jove prostituta Anca.

Qui hi ha darrere?
Adrian Sitaru, un dels directors recurrents del cinema romanès present a festivals en els darrers anys, tot i no comptar amb la popularitat de companys de generació com Mungiu o Puiu. Ha estat premiat a certàmens com Berlín o Locarno, i en la seva obra destaquen títols com PESCUIT SPORTIV (2010), DIN DRAGOSTE CU CELE MAI BUNE INTENTII (2011) o ILEGITIM (2016), que també podeu veure a l’Atlàntida Film Fest.
Què és?
Una versió menys histèrica i més reflexiva de NIGHTCRAWLER (Dan Gilroy, 2014) que conté, fora de camp, tot allò que ens mostrava LILYA FOREVER (Lukas Moodysson, 2002).

Què ofereix?
Probablement els primers plans més populars de la història del cinema siguin els de Maria Falconetti a LA PASIÓN DE JUANA DE ARCO (Carl Theodor Dreyer, 1928). La viva estampa del patiment conjugat en femení, de la feminitat atropellada i vexada en nom de Déu, de la submissió assumida com sacrifici, era construïda sobre el rostre de Joana d’Arc emmarcat en un enlluernador fons blanc. A THE FIXER’ també hi ha primers plans d’una eloqüència esfereïdora, sempre xuclats per la càmera d’un equip de periodistes que, cercant la notícia, no dubten en aprofitar-se del dolor aliè. Robant l’ànima del drama, profanant la innocència d’una menor, la càmera digital és com un fal·lus exterminador que actua d’un mode similar al de l’objectiu d'EL FOTÒGRAF DEL PÀNIC de Michael Powell.
Sitaru executa un gens complaent retrat del periodisme al segle XXI, més preocupat pel soroll generador de clics que pel codi deontològic de la professió. Anca, la nena de 14 anys que ha estat prostituïda i expulsada de França, torna a passar per les mans d’uns homes que, càmera en mà, tornen a cosificar-la. L’abús de la innocència reverbera, en paral·lel, en la trama secundària del relat, la que ens parla de la relació entre en Radu, el protagonista, i el fill petit de la seva parella, un petit nedador poc concentrat.

Potser la virtut més gran de ‘The Fixer’ sigui el perfecte disseny del seu esquelet dramàtic. La pel·lícula està molt ben escrita, no només en conjunt, sinó també en totes i cada una de les seves parts. Totes les escenes, fins i tot les aparentment menys rellevants, tenen interès perquè gosen d’una construcció narrativa molt acurada. Així, la pel·lícula mai perd l’interès ni el ritme, i ens porta a collibè fins al seu devastador clímax, on la identificació de l’espectador amb els periodistes es torna problemàtica. La coda final, subratllat de la tesi del film, corrobora que l’abús a menors, en una societat neoliberal, pot ser molt més quotidià del que creiem.