‘The Seasons in Quincy’: El record d'un geni

Autor: Bea Parra

‘The Seasons in Quincy’: El record d'un geni

Entranyable homenatge al filòsof, escriptor i artista britànic John Berger, mort recentment, per part dels seus amics, familiars i nombrosos admiradors. Un repàs a la seva figura a través de les quatre estacions de la seva vida en el que el final es rep sempre amb un somriure.

De qué va?

Quatre Estacions. Quatre períodes en la vida d’aquesta figura indispensable de l’escriptura contemporània. 

Tilda Swinton parla amb el seu estimat John Berger. Amics des de fa 20 anys, els dos comparteixen data d’aniversari i molt més. La seva connexió és especial. Després de tant de temps són capaços d’entendre’s amb la mirada i no necessiten dir-se més que tres o quatre paraules mentre pelen unes pomes per gaudir de la seva companyia mútua.

Qui hi ha darrere?

El documental és un projecte personal de Tilda Swinton, que ha codirigit la pel·lícula amb Bartek Dziadosz, Colin MacCabe i Christopher Roth. Swinton és a més la guionista i productora d’aquest projecte personal dedicat al seu amic.

Qui hi surt?

La mateixa Tilda Swinton, John Berger, sempre xerrant i transmetent coneixement, amics, familiars... A més trobem imatges d’arxiu amb debats i passatges de la seva obra.

Què és?

Un involuntari homenatge pòstum a John Berger, que va morir el passat mes de febrer, un any després de la premiere mundial del documental al Festival de Berlín del 2016.

Qué ofereix? 

La grandesa d’una figura il·lustre es mesura pel nombre de persones que l’estimen i per la seva humilitat. I basant-nos en això, John Berger va ser molt gran. A banda de la Tilda Swinton, la nostra Isabel Coixet també li va dedicar un homenatge el 2010, FROM I TO J, en el que destacades actrius com Monica Belucci o Penélope Cruz llegien passatges de les seves novel·les.

THE SEASONS IN QUINCY traça un interessant repàs de la seva figura i de l’home que no va perdre mai la seva força i esperit reivindicatiu. Un artista que contempla el present amb frustració però que rebutja caure en el cinisme i espera que les futures generacions sàpiguen aprofitar les oportunitats que el món els posa per davant. En un moment de la pel·lícula Berger afirma que “L’esperança, no té res a veure amb l’optimisme”. I ell tenia esperança. Així que els altres , que en sabem menys, no tenim motius per no tenir-la.

Publica un comentari

Sense comentaris