És probable que cap pel·lícula del festival enguany ens presenti un personatge més despreciable que el que interpreta Guy Pearce en aquesta pel·lícula sobre l’ús despòtic de la fe.

De què va? 

La Liz, una noia muda, sembla haver trobat certa estabilitat al costat del seu marit. Però el passat sempre està disposat a tornar, i l’arribada al poble d’un nou reverend farà que tornin els seus pitjors malsons. 

Qui hi ha al darrere? 

L’holandès Martin Koolhoven, posseïdor d’una llarga trajectòria en la que destaquen títols com "AmnesiA" (2001) o "Nordil, tú que haces para que no te duela" (2005). Amb "Brimstone" compta per primer cop amb un repartiment internacional i és el seu primer film on l’anglès predomina sobre altres idiomes. Es va estrenar a la Secció Oficial al Festival de Venècia.

Qui hi surt? 

Dakota Fanning, l’antiga nena prodigi de la primera dècada dels 2000 gràcies a pel·lícules com "La Guerra dels Mons" o "El fuego de la venganza", protagonitza la pel·lícula. Igual de rellevant és el paper de Guy Pearce ("Memento"), que dóna vida al malèfic reverend. En papers més petits trobem a Kit Harington ("Joc de Trons"), Carla Juri ("Blade Runner 2049") o Emilia Jones ("La juventud"). 

Què és? 

"La noche del cazador" (Charles Laughton, 1955) + "Las hermanas de la Magdalena" (Peter Mullan, 2002). 

Què ofereix? 

"Brimstone" és una d’aquelles pel·lícules amb aroma a gran relat que poques vegades troben acomodament en la Secció Oficial del Festival de Sitges. Dividida en quatre actes, i narrada en un ordre cronològic no lineal, ens presenta la història vital d’un personatge que ha de fugir d’un dimoni que la persegueix des del bressol, un ésser satànic amb alçacoll que reinterpreta les ensenyances bíbliques per atropellar les dones que ha capturat per a la seva vida, entre elles la seva dona i la seva filla. 

De fet, tota la pel·lícula és pot llegir con un al·legat contra la misogínia, molts cops sostinguda per la religió. El film s’ambienta en el segle XIX, el del salvatge oest, els duels davant el saló i els bordells de jovenetes desemparades, però els sermons del reverend on la dona és menyspreada i definida com una servent a les ordres del seu marit ressonen al llarg de la història. Prostitutes maltractades, dones violades i esclavitzades, esposes que prefereixen penjar-se abans de seguir vivint un suplici, nenes fustigades pel sadisme més fonamentalista... les imatges de "Brimstone "assoleixen en ocasions quotes realment insuportables, però són necessàries per fer-nos entendre que la Liz és només una d’entre tantes dones atropellades al llarg de la història. 

 És una llàstima que una pel·lícula tan valenta, tan digne i amb tanta fortalesa, acabi dilapidant part dels seus mèrits en un quart acte que resól força malament un relat que mereixia més cura. Ho confia tot en un encontre final entre els dos personatges principals, però aquest combat no està a l’alçada de l’èpica que requeria el moment, i s’apropa més a les possibilitats de la sèrie B a la que en realitat, per pressupost i producció, pertany "Brimstone", un film que durant molts moments brilla a l’altura dels grans relats del setè art.