Fa molta gràcia i té pinta de documental, però en realitat "Apolo. La juventud baila" és una de les pel·lícules de terror més devastadores de la temporada. Com a mínim per aquells que ja freguem els quaranta. Veure el post sencer

El remake del clàssic de Dario Argento, temple de culte per als amantes del terror, ha dividit al públic a Sitges en la inauguració de la 51a edcició del festival. De fet, el nou film de Guadagnino té tan poc a veure amb l'original que si dugués un altre títol ningú parlaria de plagi. Veure el post sencer

Es pot reflexionar sobre una pel·lícula analitzant tan sols un dels seus fotogrames? A FilminCAT ho intentarem! Avui, amb la darrera pel·lícula de la francesa Claire Denis protagonitzada per la sempre extraordinària Juliette Binoche. Veure el post sencer

Els més alarmistes asseguren que els video-jocs i les sèries d'animació japoneses corrompen als nostres fills i els conviden a la violència. Però, i si l'alta literatura portés algú a matar? És el que planteja aquesta pel·lícula de la directora franco-suïssa Ursula Meier amb Fanny Ardant al capdavant del repartiment. Veure el post sencer

En el seu ja tercer llargmetratge, Marc Ferrer es consagra com un dels autors més estimulants del cinema underground espanyol. Almodóvar, Fassbender o John Waters s'invoquen en les seves imatges al costat de Pialat i Truffaut, en la qual és la seva pel·lícula més cinèfila i nostàlgica. Veure el post sencer

L'àcid vídeo-artista punk Kikol Grau esmicola el conflicte territorial a Espanya i Catalunya per oferir-nos un retrat del Procés delirant i malaltís, creat a partir de fragments de pel·lícules, mems i vídeos de YouTube. Veure el post sencer

Es pot reflexionar sobre una pel·lícula analitzant tan sols un dels seus fotogrames? A FilminCAT ho intentarem! Avui, amb el debut en el llargmetratge del reputat vídeo-assagista Kogonada. Veure el post sencer

El film inaugural de la darrera edició del Festival In-Edit de Barcelona es quedarà una bona temporada amb nosaltres. Un documental que ens presenta tot el que va ocórrer entre bastidors abans i durant el primer concert ofert per una banda occidental, Laibach, a Corea del Nord. Veure el post sencer

L’hongarès Kornél Mundruczó guanya el Festival de Sitges amb un relat fantàstic sobre la crisi dels refugiats filmat amb una majestuositat innegable. Veure el post sencer

La pel·lícula més controvertida del Festival i un dels films més incòmodes que hem vist els darrers anys, ens pregunta: ¿Quina és la distància correcte per filmar un monstre? Veure el post sencer

És probable que cap pel·lícula del festival enguany ens presenti un personatge més despreciable que el que interpreta Guy Pearce en aquesta pel·lícula sobre l’ús despòtic de la fe. Veure el post sencer

Hélène Cattet i Bruno Forzani tornen a demostrar que són dues de les veus més genuïnes i apassionants del cinema de gènere. Lluny de conformar-se amb el continuisme, aposten aquest cop per confrontar el seu insubornable estil amb un guió més narratiu del que ens tenen acostumats. Veure el post sencer

La clàssica raresa polonesa que tot festival de cine ha d’oferir en la seva programació ens remet al film de culte Donnie Darko i juga amb la temporalitat i l'autenticitat del relat per il·lustrar-nos una ment ferida. Veure el post sencer

Rooney Mara i Casey Affleck tornen a posar-se a les ordres de David Lowery (En un lugar sin ley) en una de les pel·lícules millor rebudes per la crítica al festival. Estem, sens dubte, davant un dels grans film de l’any. Veure el post sencer

Després d’entusiasmar-nos fa tres anys amb l’excel·lent "Una chica vuelve sola a casa de noche", Ana Lily Amirpour ens presenta ara una història distòpica amb caníbals i paisatges desèrtics, molt de l’estil d’aquest festival. Veure el post sencer

I l’escàndol va arribar a Sitges. El primer llargmetratge de l’australià Ben Young és un asfixiant drama al voltant del violent i inhumà segrest d’una jove. Després de veure aquesta pel·lícula, mai més t’escaparàs de casa quan la mama et castigui sense sortir. Veure el post sencer

Yorgos Lanthimos es manté fidel a si mateix en aquest nou relat fosc, retorçat i malaltís on de nou, com a "Canino", l’institució familiar en surt molt mal parada. Veure el post sencer

El segon llargmetratge com a director de Taylor Sheridan juga enguany a Sitges un papel similar al que l’any passat va tenir "Comancheria": Es el thriller sorprenent, profundament arrelat als Estats Units, que pot colar-se per sorpresa en la temporada de premis. Veure el post sencer

Es pot fer tota una pel·lícula d’hora i mitja de durada dedicada únicament a una escena cinematogràfica? Es pot. I a més, és fascinant. Veure el post sencer