I l’escàndol va arribar a Sitges. El primer llargmetratge de l’australià Ben Young és un asfixiant drama al voltant del violent i inhumà segrest d’una jove. Després de veure aquesta pel·lícula, mai més t’escaparàs de casa quan la mama et castigui sense sortir.

De què va?

Perth (Austràlia), 1987. Des que els seus pares es van separar, la Vicki Maloney no manté una relació massa bona amb sa mare. Una nit, malgrat estar castigada per les seves males notes, decideix fugir per la finestra per anar a una festa. Una parella l’atura al carrer i li ofereix una mica d’herba a bon preu. El problema és que per aconseguir-la, la Vicki els haurà d’acompanyar a casa. 

Qui hi ha al darrere? 

L’australià Ben Young, reconegut realitzador televisiu i de video-clips al seu país, que debuta en el llargmetratge amb aquesta controvertida pel·lícula amb la que va guanyar el Premi al Millor Director al Festival de Brussel·les. 

Qui hi apareix? 

La jove Ashleigh Cummings (25 anys), que va guanyar el Premi Feodora a la Millor Actriu en una Òpera Prima al Festival de Venècia, interpreta la Vicky Maloney. A Espanya la vam veure a la cinta de ciencia-ficció "Mañana cuando la guerra empiece" (Stuart Beattie, 2010). Emma Booth ("Dioses de Egipto") està senzillament extraordinària en el seu paper de dona maltractada i maltractadora, i completa la tripleta protagonista l’actor Stephen Curry. 

Què és? 

"Cors solitaris" (Todd Robinson, 2006) + "Alleluia" (Fabrice Du Welz, 2014).

Què ofereix? 

Hi ha quelcom brillant en aquesta òpera prima, i és la seva capacitat per exhibir la violència més atroç sense mostrar-la. Tot i que el film avança amb direcció assistida, i més o menys qualsevol pot anar endevinant quin camí seguirà la trama, la seva capacitat per crear malestar en l’espectador és ressenyable, especialment perquè "Houds of Love" no es permet ser una pel·lícula explícita i morbosa. Tota la violència succeeix sempre darrera les portes, pel que ens obliga a omplir el buit visual entre la imatge d’una habitació tancada, i les ferides brutals en el cos de la víctima en la seqüència següent. 

Ambientada en els anys 80, la pel·lícula adopta el seu nom d’una cançó de Kate Bush de l’època, sobre el poder absorbent, gairebé dictatorial, de l’amor. Els gossos de l’amor del títol son, en la cançó, els sentiments de desig i dependència emocional de l’enamorada quan es segrestada per les seves emocions. Quelcom aplicable al personatge més complex de la pel·lícula, l'Evelyn White, la dona segrestadora que, alhora, és víctima d’un maltractament psicològic de manual. De fet, la seva parella, el pervers John White, fent servir tècniques pròpies d’una secta, ha aconseguit manipular-la d’un mode tan brutal que hom no pot sinó veure-la com una víctima, malgrat el seu rol de botxina.

De fet, "Hounds of Love" és una pel·lícula sobre la violència de gènere: la física, que recau sobre les víctimes d’aquesta parella de monstres, i la psicològica, que pateix l’Evelyn. Però també és una pel·lícula d’amor. L’amor maternal que és el veritable motor positiu que pot conduir la trama cap a un desenllaç diferent al que tots imaginem.