En un únic pla: "Columbus"

Autor: Gerard Cassadó

Dos fragments de pedra es miren cara a cara. Naturalment, constituirien un tot per conformar una mena d'arc, un element arquitectònic tradicional, evident. Però en canvi, un buit els separa, provocant que els dos cantons estiguin com suspesos en l'aire, observant-se l'un a l'altre sense tocar-se.

A "Columbus", òpera prima de l'artista Kogonada, l'arquitectura juga un paper primordial, fins al punt que els edificis que observem en la pel·lícula són un ferm reflex dels sentiments que experimenten els dos personatges principals: la Casey, una jove enamorada dels espais i les emocions que aquests transmeten; i en Jin, un sud-coreà que ha viatjat a la ciutat del títol per visitar al seu pare, greument malalt.

Aquesta podria ser la típica història d'amistat i alguna cosa més entre un home madur i una joveneta que tants cops hem vist al cinema, des de "Amor i lletres" (Josh Radnor, 2012) a la molt més referenciada "Lost in Translation" (Sofia Coppola, 2003). La novetat és que aquí la Casey i el Jin, com els dos fragments de pedra, no es toquen. S'observen en silenci, s'escolten, i només així aprenen a conèixer-se de debò, assolint una relació tan platònica com especial. La Casey naturalment aprèn del Jin, que per edat gairebé podria ser el seu pare, pero no es pot afirmar que el Jin aprengui menys de la seva inesperada companya. Tots dos son com la façana de l'edifici esmentat: dos cantons que semblen condemnats a connectar físicament, però que prefereixen mantenir una mínima distància que els fa especials. Dues ànimes suspeses en l'aire, turmentades per unes relacions familiars conflictives, que semblaven no connectar amb ningú de veritat fins que s'han conegut l'un a l'altre.

La relació entre els edificis que apareixen a la pel·lícula i la relació entre el Jin i la Casey és constant. L'església d'Eero Saarinen de Columbus, com explica la Casey, tot i no ser simètrica transmet armonía. Una definició que es podria aplicar al seu lligam amb en Jin. En una altra escena, la jove ens presenta un dels primers bancs modernistes dels Estats Units, que va trencar amb els tradicionals barrots que separaven els caixers dels clients en substituir els murs per parets de vidre. És a partir d'aquest moment que la Casey comença a obrir-se emocionalment al Jin, li mostra part de les seves ferides internes i alguna llàgrima es permet recórrer les seves galtes. Els bancs van deixar de ser espais hermètics i, alhora, l'hermetisme de la Casey i el Jin comença a esfondrar-se.

"Columbus" és una pel·lícula tan petitona com singular. Una delicadesa indie que ens descobreix un cineasta molt especial i que arriba a FilminCAT el 10 de febrer.

Publica un comentari

Sense comentaris