La clàssica raresa polonesa que tot festival de cine ha d’oferir en la seva programació ens remet al film de culte Donnie Darko i juga amb la temporalitat i l'autenticitat del relat per il·lustrar-nos una ment ferida.

De què va? 

El Noi és un geni de la Física, però alhora un adolescent introvertit amb una gran imaginació que ni tan sols és capaç de diferenciar la seva ma dreta de l’esquerra. Manté amb la seva mare una estranya relació de dependència. Ella tan sols vol que es concentri en guanyar un important premi de Física, però ell viu l’entorn com una amenaça constant. 

Qui hi ha al darrere? 

El polonès Kuba Czekaj, en el que és el seu segon llargmetratge. El primer, "Baby Bump" (2015) té moltes similituds argumentals i formals amb "The Erlprince", que es va presentar a la secció Generation 14plus del Festival de Berlin. 

Qui hi surt? 

El debutant Staszek Cywka protagonitza la pel·lícula. L’acompanya Agnieszka Podsiadlik, que ja era la mare del nen protagonista de "Baby Bump". També destaca la presencia de Sebastian Lach ("La cinta blanca"). 

Què és? 

"Mommy" (Xavier Dolan, 2014) + "Donnie Darko" (Richard Kelly, 2001). 

Què ofereix? 

No se li pot negar valentia a Kuba Czekaj en aquest segon llargmetratge. El director s’endinsa en la ment fragosa del seu protagonista i deixa que la pròpia narració s’encomani d’una imaginació desbordant, confonent el real amb l’al·lucinació. Sens dubte l’eix central de la pel·lícula és aquest Príncep dels Elfs al que fa referència el títol, una mena de Sheldon Cooper obscur que somia en secret amb ser normal mentre la seva mare l’imposa que ha de ser un geni. 

El tram final de la pel·lícula, en el qual, definitivament, la narració col·lapsa i es parteix en dos, dividit entre allò que és i allò que El Noi voldria que fos, ofereix probablement els millors instants d’un film que hem de comprendre com un drama materno-filial en la línia, per exemple, de "Mommy" de Xavier Dolan. Si en aquell film el protagonista (també un jove problemàtic) era capaç fins i tot d’alterar el format de la pel·lícula amb les seves mans, aquí la ment del personatge principal acaba invadint el guió, la càmera i la sala de muntatge. "The Erlprince" acaba resultant un film més agosarat que satisfactori, però assenta les bases d’una filmografia que caldrà tenir en consideració a partir d’ara.