Crònica Sitges 2017: "El Secreto de Marrowbone" Por a la por

Autor: Gerard A. Cassadó

El primer llargmetratge cinematogràfic del guionista de "Lo Imposible", Sergio S. Sánchez, acumula les virtuts, i també alguns dels defectes, de les grans produccions de gènere de Telecinco Cinema.

De què va?

Quatre germans sobreviuen en la seva granja abandonada després de la mort de la seva mare. Jack, el més gran, és l’únic major d’edat i l’únic que pot sortir de la casa. La resta s’amaguen per evitar que els serveis socials decideixin separar-los però, sobretot, s’amaguen del seu violent pare, una amenaça constant. 

Qui hi ha al darrere? 

El fins ara guionista d’èxit Sergio S. Sánchez, responsable dels llibrets de pel·lícules com "L’orfenat" (J. A. Bayona, 2007), "Lo imposible" (J. A. Bayona, 2012) o "Palmeras en la nieve" (Fernando González Molina, 2015). L’any 2008 va dirigir la TV Movie "Les mans del pianista", que pots veure a FilminCAT. 

Qui hi surt? 

Sánchez compta per al seu debut amb un repartiment internacional força luxós. El protagonista del film és George McKay, vist a pel·lícules com "Pride" (Matthew Warchus, 2014) o "Captain Fantastic" (Matt Ross, 2016). Més populars són encara Anya Taylor Joy ("La Bruixa", "Múltiple"), Mia Goth ("Nymphomaniac", "La cura del bienestar") i Charlie Heaton (Jonathan Byers a "Strangers Things"). 

Què és? 

"L’orfenat" (J. A. Bayona, 2012) + "Los otros" (Alejandro Amenábar, 2001) + "El bosque" (M. Night Shyamalan, 2004). 

Què ofereix? 

Hi ha un segell comú en tots aquells productes que la marca cinematogràfica del Grup Mediaset, Telecinco Cinema, està produint en els darrers anys al voltant del gènere fantàstic. Són pel·lícules que difícilment haguessin existit sense l’èxit de "Los Otros", el film d’Amenábar que va demostrar que hi havia un ampli mercat internacional per al cinema de gènere rodat en anglès produït al nostre país. D’una banda, són produccions excel·lents a nivell tècnic, que demostren que els professionals del nostre país no tenen absolutament res a envejar als de la industria nord-americana. Compten amb luxosos intèrprets internacionals i es construeixen sobre guions on els girs i les sorpreses sostenen el suspens. També són pel·lícules amb un mode unívoc d'entendre el fantàstic, pel que de vegades semblen encotillades, incapaces de deixar-se endur per la seva pròpia voluntat desmarcant-se d'una ruta prefixada. 

"El Secreto de Marrowbone" encaixa perfectament en aquestes directrius fins al punt de semblar un marxambrat de títols ja vistos amb anterioritat. Al seu interior conté una molt interessant reflexió sobre un dels temes més rellevants del fantàstic en els darrers anys: els efectes terribles de la por en la societat. Cobra força arrel de l’11-S i ve determinat per dues realitats inseparables: el terrorisme internacional permet que l’enemic s’insereixi, com un virus, en l'interior de les nostres societats i pugui actuar en qualsevol moment (l’atemptat a La Rambla de Barcelona, perpetrat per joves criats a Catalunya, n’és un exemple), i és aprofitat pels diferents governs per emprendre mesures preventives que constantment empitjoren el nivell de vida i de llibertats de la ciutadania. Dos films de 2014, "Fahrenheit 9/11", de Michael Moore, i "El Bosque", de M. Night Shyamalan, il·lustren molt bé, des del documental i des de la ficció respectivament, els usos polítics de la por. 

Aquesta pel·lícula hi és a "El Secreto de Marrowbone", però queda diluïda en un tram final veritablement decebedor, ple de girs impossibles que donen peu a imatges encara més impossibles que llasten irremeiablement el valor final d’una pel·lícula que comptava amb una premissa interessant. La sensació és que Sánchez s’obliga a ser massa explicatiu i a fer massa concessions al gran públic, quan les incerteses dels personatges i de la trama estaven construint un relat molt més interessant.Sens dubte, una oportunitat perduda

.



Publica un comentari

Sense comentaris