El Top 5 de Roser Aguilar a FilminCAT

Autor: FilminCAT

El Top 5 de Roser Aguilar a FilminCAT

L'any 2007, quan el segell ESCAC encara no estava del tot definit, l'òpera prima de la Roser Aguilar, "Lo mejor de mí", va irrompre amb inusitada força en el panorama cinematogràfic español. Una productora nascuda d'una escola de cinema tirava endavant un projecte molt personal, petit però sobrat de força, que aconseguia ser reconegut en un festival tan exigent com el de Locarno, on la seva protagonista, una Marian Álvarez pre-"La herida", es va endur el Premi a la Millor Actriu. Aquella pel·lícula, amb només dos personatges sostenint tot el pes dramàtic de la narració, va mostrar el camí a l'anomenat cinema low cost espanyol quan aquest terme encara no es feia servir.

Ha passat una dècada i per fi podem gaudir del segon llargmetratge d'Aguilar, "Brava". Un drama protagonitzat per la Laia Marull, en un dels millors papers de la seva carrera (i això és dir molt) i que es va presentar en la darrera edició del Festival de Màlaga. Marull interpreta a una dona que, després de ser víctima d'una agressió al metro, veu com el seu fràgil equilibri emocional s'ensorra irremeiablement. 

FilminCAT estrena la pel·lícula aquest divendres i, per anar obrint boca, podeu recuperar a Filmin "Lo mejor de mí", o descobrir alguna de les cinc joies que la directora barcelonina ens destaca d'entre totes les disponibles al nostre catàleg:

'Amor', de Michael Haneke: "Una història conmovedora sobre dos personatges al límit, en la darrera etapa de la seva vida. Interpretacions superlatives. Meravellosa".

"Ida", de Pawel Pawlikowski: "un bell exercici de creació d’una atomsfera molt potent, amb molta economia de recursos, que amaga amb moments de gran poesia visual."

"María y los demás", de Nely Reguera: "Amb una protagonista entranyable i un punt de vista absolutament femení. Adoro el to de la pel·lícula, aquest relat irònic i desdramatitzat d’una dona que no sap ben bé a on va."

"Timecode", de Juanjo Giménez Peña: "Recull dues de les meves debilitats, la dansa contemporània i el curtmetratge, un gènere que pot oferir joies com aquesta pel·lícula curta. També la trio perquè celebro molt el merescut fenomen que ha suposat per tot el seu equip de creadors."

"Classe valenta", de Víctor Alonso: "Un documental sobre la necessitat de no oblidar el debat i els continguts a l’audiovisual. Molt vigent la reflexió que proposa sobre el llenguatge, en tots els àmbits."

Publica un comentari

Sense comentaris