'Europe, She Loves': Follem, follem, que el món s’acaba!

Autor: Gerard A. Cassadó

'Europe, She Loves': Follem, follem, que el món s’acaba!

Present a la secció ‘Generació’ de l'actual edició de l’Atlàntida Film Fest, aquest docudrama del suís Jan Gassmann il·lustra el trajecte a la deriva de quatre parelles de joves europeus que viuen en quatre ciutats diferents però pateixen el mateix mal: l’existència d’un entorn hostil que ha dinamitat tota esperança de futur i que els condemna a lluitar per la seva pròpia supervivència.

De què va?

Quatre parelles: el Juan i la Caro, de Sevilla; la Siobhan i el Terry, de Dublín; la Veronika i el Harri, de Tallinn; i la Penny i el Niko, de Tessalònica. Quatre històries d’amor llastades per un continent en crisi. Quatre romanços que semblen condemnats mentre els rescats financers, l’auge del populisme i les protestes als carrers envaeixen la pantalla, i que ni tan sols el sexe sembla capaç de poder salvar.

Qui hi surt?

Vuit actors no professionals que s’interpreten a sí mateixos i es despullen, literal i metafòricament, davant de la càmera per oferir-nos un bocí de la seva intimitat.

Qui hi ha darrere?

El director suís Jann Gassman (Zurich, 1983), en el que és el seu cinquè llargmetratge, tercer en solitari, després de ‘Chrigu’ (Premi del Jurat Ecumènic de la secció Fòrum de la Berlinale 2007), ‘Off Beat’ (2011), ‘Karma Shadub’ (documental codirigit amb Ramon Giger sobre el violinista Paul Giger), i un dels episodis de la pel·lícula coral ‘Heimatland’, de la qual, a més, va exercir com a director artístic. 

Què és?

‘Hermosa juventud’ (Jaime Rosales, 2014) + ‘La plaga’ (Neus Ballús, 2013).

Què ofereix?

Un retrat molt íntim de la vida de quatre parelles, amb el paisatge de la gran crisi europea com a inefable teló de fons. Jann Gassman entra, literalment, fins al llit d’aquests joves per enregistrar amb la major honestedat possible com s’estimen sota els llençols, mirant d’oblidar que viuen en una societat que els considera una «generació perduda» i que els ofereix poques sortides més enllà del sexe, que surt de franc i es pot practicar a casa.

L’atur, l’addicció a les drogues, els fills o el desamor són problemes íntims que conviuen amb un virus pandèmic i global que s’expandeix per les ones radiofòniques o les imatges televisives, i que mostra un continent que sembla despertar del gran somni europeu amb un cop de martell al clatell. Mentre els protagonistes afronten els seus propis problemes, Europa sembla trencar-se amb les pitjors dades d’atur a Espanya, l’auge del neofeixisme a Grècia o l’esfondrament a Giglio del Costa Concòrdia, el Titanic que Godard va enregistrar a ‘Film Socialisme’, immillorable imatge per metaforitzar el naufragi del projecte europeu.

El títol de la pel·lícula (‘Europa, ella estima’), no es conjuga en femení per casualitat. Més que un informe mèdic sobre l’enfermetat europea, el film sembla un epitafi de la masculinitat. Ells són ridículs, ganduls i immadurs, mentre que elles tiren del carro. «El rescat serà femení o no serà», sembla anunciar-nos Gassman, que troba en les seves quatre noies a l’estudiant inquieta, a l’amant inconformista o a la mare lluitadora. Ells, mentrestant, es queixen, es droguen, dormen i juguen a videojocs, aliens a l’esfondrament continental. 

‘Europe, She Loves’ juga descaradament amb les fronteres del documental i la ficció sense por a deixar veure les seves escletxes. A costa, de vegades, de la versemblança, el conjunt acaba guanyant realisme, tot i que això ens pugui sonar paradoxal. Poques pel·lícules han sabut transmetre millor el desencís d’una generació i d’un temps del que només ens en sortirem amb un parell d’ovaris.

Publica un comentari

Sense comentaris