‘In the Blood’: L'últim estiu

Autor: Gerard A. Cassadó

‘In the Blood’: L'últim estiu

Són els millennials la generació que porta pitjor això de madurar i entrar en la vida adulta? A ‘In the Blood’ coneixem en Simon, el darrer Peter Pan del cinema independent.

De què va?
En Simon, un brillant estudiant de Medicina, viu amb tres dels seus amics en un pis de Copenhaguen. Un cop acabats els exàmens, es prepara per passar un estiu de llegenda ple de festes, alcohol i noies, abans de viatjar amb el seu millor amic, en Knud, a Bolívia per treballar durant un temps en un hospital fluvial. El que en Simon no sap és que aquest podria ser el seu darrer estiu de gresca i descontrol, ja que sembla els seus amics comencen ja a pensar en el futur. 

Qui hi ha darrere?
IN THE BLOOD és el debut com a director del danès Rasmus Heisterberg, un dels guionistes més reputats del seu país. En els darrers anys ha treballat en pel·lícules com MILLENNIUM 1. ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES (Niels Arden Oplev, 2009), UN AFER REIAL (Nikolaj Arcel, 2012) o PROFANACIÓN (Mikkel Norgaard, 2014).

Qui hi surt?

Un grapat de joves intèrprets danesos no massa coneguts, com Kristoffer Bech, el protagonista, que debuta amb aquesta pel·lícula. L’acompanyen Elliott Crosset Hove (9. APRIL), Victoria Carmen Sonne (YOU & ME FOREVER) i Mads Reuther (LA COMUNA), entre d’altres.

Què és?
Una nova reflexió sobre el pas de l’adolescència tardana a l’edat adulta que s’emparenta amb altres títols de la present edició de l’Atlàntida Film Fest com EN ACABAR o JÚLIA IST, o amb films com FRANCES HA (Noah Baumbach, 2012), YOUNG ADULT (Jason Reitman, 2012) o  LOS TRES REYES MALOS (Jonathan Levine, 2015).

Què ofereix?

«La responsabilitat està sobrevalorada», li etziba el Simon al seu rotllet d’estiu, la Emilie, en una de les moltes converses íntimes que comparteixen al llarg d’IN THE BLOOD. És una manera de definir-se com a personatge, però també de recordar-li que ell fuig com un dimoni del compromís. De tota mena de compromís. En Simon serà un metge brillant, però té greus mancances a l’hora d’assumir que una etapa de la vida, potser la més maca, sens dubte la més divertida, se li escorre entre els dits. Els seus amics, i companys de pis, volen fer la seva, el que el condemna a haver d’avançar arrossegat per les circumstàncies. Estancar-se seria quedar-se en fora de joc. Però en Simon no en sap d’això de créixer.
Com la Charlize Theron de YOUNG ADULT, el protagonista d’IN THE BLOOD es comporta d’un mode estrany, egoista, erràtic. És una desesperada crida d’atenció als que l’envolten, alertant-nos que s’està quedant enrere, que l’estan deixant enrere. En l’horitzó, com un paradís perdut, apareix un riu en una selva amazònica, el darrer refugi del Simon davant la maduresa. I retratades com falsos somnis etílics, les nits de festa a IN THE BLOOD tenen aquesta textura nostàlgica d’allò que se’n va i mai més tornarà.

Jóhann Johánsson (nominat als Oscar per LA TEORIA DEL TODO i SICARI) col·labora en una banda sonora de sons electrònics melancòlics que il·lustra a la perfecció aquesta sensació de paradís perdut que se’ns escapa de les mans, com la darrera cançó que escoltem en un festival de música i que ens recorda a totes les que han sonat abans. Com la darrera cançó d’un festival: així és l’últim i problemàtic estiu d’en Simon.


Publica un comentari

Sense comentaris