El madrileny Miguel Eek, ex alumne de l’ESCAC, ofereix una relectura sobre l’assassinat, l’any 1968, del prestigiós arquitecte balear Josep Ferragut.

De què va?

El 26 de febrer de 1968 es va trobar en un descampat de Palma el cos sense vida del reconegut arquitecte Josep Ferragut. Dos homes van ser detinguts com a autors del crim, però van quedar en llibertat per falta de proves, i el cas es va tancar sense que mai es conegués qui va matar Ferragut, qui, se sabia, freqüentava els ambients homosexuals de l'illa.

Qui hi surt?

A banda dels actors que donen vida a les recreacions ficcionades del cas, el documental compta amb el testimoni de diverses persones vinculades a la societat mallorquina de l’època: arquitectes, companys de feina de Ferragut, periodistes, historiadors... Destaca la presència d’un dels guàrdies civils que va participar en la detenció dels dos sospitosos de l’assassinat de l’arquitecte.

Qui hi ha darrere?

Miguel Eek (Madrid, 1982), graduat en Direcció de Documental a l’ESCAC i format a la seva ciutat natal, Palma i Helsinki. L’any 2005 va fundar la seva pròpia productora, Mosaic Producciones, amb la que ha impulsat els seus darrers treballs com ‘Centroamericando’ (2011) o ‘Bennazar’ (2014), un altre retrat d’un arquitecte balear, en aquest cas Gaspar Bennàssar.

Què és?

Alhora, un biopic documental sobre la figura de Josep Ferragut i una real crime movie sobre un assassinat sense resoldre que serveix de retrat de l’esperit d’una època, a l’estil ‘Palme’ (K. Lyndstrom i M. Nycander, 2012).

Què ofereix?

És Espanya un país homòfob? Que l’estat estigui a l’avantguarda de la defensa dels drets LGBTI+, que Madrid sigui la capital europea de l’Orgull, no hauria d’eclipsar que durant molts anys els homosexuals van ser perseguits política i judicialment, condemnats a la clandestinitat i a la invisibilitat absoluta. «Aberración» era el terme oficial amb el qual la Guàrdia Civil es referia a les pràctiques homosexuals; «invertido», la paraula que definia la condició sexual d’aquells homes que mantenen relacions sexuals amb altres homes (les lesbianes, senzillament, «no existien»). 

Josep Ferragut va ser un dels arquitectes més genials de la seva època. A més, era gai. «Era una persona excel·lent, però tenia aquest problema. Quan mon pare ho va saber no s’ho podia creure, va quedar molt decebut», confessa sense embuts un dels testimonis de ‘Vida i mort d’un arquitecte’, un ancià que no entén de correccions polítiques i a qui la normalització sexual ha enxampat massa gran. La seva veu és com l’eco d’una època no tan llunyana en la qual els gais eren «vagos y maleantes».

Però ‘Vida i mort d’un arquitecte’ és més que un documental de denúncia i memòria històrica. El seu muntatge de 52 minuts, l’estàndar televisiu, serveix per exposar-nos amb tanta concreció com eloqüència qui va ser Josep Ferragut l’arquitecte, com era el Josep Ferragut persona, i com va transcórrer el judici per la seva mort. Com tota real crime movie que s'apreciï, es guarda un twist final que redimensiona el crim, i té l’habilitat de partir del cas concret per oferir una perspectiva general sobre l’Espanya franquista. Les seves recreacions (un recurs que gairebé mai funciona en un documental) són elegants i estan filmades amb gust gràcies a l’ús de plans llargs i zenitals, i es limiten a acompanyar les veus en off sense ofergar-les. 

Però probablement el punt més fort de la pel·lícula és que Eek munta amb naturalitat les opinions i sentències homòfobes (i repugnants) d’alguns dels seus testimonis; les integra al muntatge sense exacerbar-les, com si fossin igual de respectables que la resta, el que aconsegueix incomodar-nos com espectadors, traslladant-nos a un temps en el qual paraules com «maricón» o «bujarra» eren totalment normals i el delinqüent no era qui atacava, sinó qui es limitava a estimar en l’obscuritat d’un carreró.